Que el seu nom no es borre de la història

"Las Trece Rosas Rojas" és el nom que se li va donar a un grup de tretze xiques, la majoria republicanes, que van ser fusilades pel règim franquista el 5 d'agost de 1939, pocs mesos després d'haver finalitzat la Guerra Civil Espanyola i d'haver-se instaurat el règim dictatorial i feixista del general Franco.

Carmen Barrero Aguado (única supervivient), Martina Barroso García, Blanca Brisac Vázquez, Pilar Bueno Ibáñez, Julia Conesa Conesa, Adelina García Casillas, Elena Gil Olaya, Virtudes González García, Ana López Gallego, Joaquina López Laffite, Dionisia Manzanero Salas, Victoria Muñoz García y Luisa Rodríguez de la Fuente. Elles eren, elles són "Las Trece Rosas Rojas".

El 2003, l'escriptor Jesús Ferrero va publicar la novel·la Las trece rosas, en la qual va recopilar totes les investigacions realitzades pel periodista Jacobo García el 1985, i va recrear la història que aquestes tretze joves van viure durant aquella època.

A partir del llibre escrit per Carlos López Fonseca, es va realitzar en 2006 la pel·lícula Las 13 rosas, dirigida per Emilio Martínez-Lázaro i protagonitzada per Pilar López de Ayala, Verónica Sánchez i Nadia de Santiago, entre d'altres.

La història de les tretze roses, tant en novel·la com en pel·lícula o documental, és una d'aquelles històries que sempre aporten alguna cosa més que coneixements. Aporta reflexió, aporta el més pur realisme i la més pura crueltat. És una història que tota persona ha de conèixer.

Tretze pensaments i ideologies alternatives que es van voler silenciar. Tretze noms que es van voler esborrar de la història. Que el desig de Julia Conesa, una de les roses, no caigui en l'oblit: que el seu nom no es borre de la història.