viernes, 27 de febrero de 2015

Institución Libre de Enseñanza

- Què és?

La ILE va ser un projecte pedagògic que es va desenvolupar a Espanya des de 1876 fins l'inici de la Guerra Civil Espanyola, a l'any 1936. Estava inspirat en la filosofia krausista, la qual defenia l'ideal de formar a la persona íntegra i moralment. Va tindre un paper molt important en la vida intelectual espanyola, tant és així que gran quantitat de reconeguts intel·lectuals van recolçar i formar-se en aquesta: Clarín, José Ortega y Gasset, Antonio Machado, Joaquín Sorolla, Santiago Ramón y Cajal, etc.



- Quin era el seu objectiu?

L'objectiu principal de la ILE era modernitzar la nació i inculcar als ciutadans la il·lusió col·lectiva pel progrès ètic i cultural.

- Quin tipus de centre era la ILE?

Era un centre privat, dedicat a l'ensenyament secundari i universitari, totalment al marge de l'educació universitària de l'Estat.

- Quines eren les seues propostes?

Entre totes les seues propostes es poden destacar les següents: 

> Educació laica.
> Creença en la bondat de les persones.
> Oposició a l'escola tradicional.
> Ensenyar doctrines sense adoctrinar.



- Quines eren les seues característiques?

Defenia l'educació integral, l'aprendre a pensar per un mateix i l'educació física, social i estètica. També era partidària de la idea de formar persones a partir d'una educació heterogènea, sense diferenciació de sexe. Era una escola totalment neutra que utilitzava mètodes intuïtius, actius i creatius. No utilitzaven llibres de text i realitzaven continuament excursions i jocs al aire lliure. Un dels seus valors era la coeducació, a més de l'ensenyament individual i la cooperació familiar. S'eliminaven els premis, els càstigs, els examens, etc. L'avaluació era contínua. Estava dirigida cap a la burgesia liberal.

- Continua vigent la ILE?

Després de l'aprobació de la Constitució de 1978, la Fundació va recuperar el seu patrimoni i la seua plena capacitat d'acció, passant a anomenar-se Institución Francisco Giner de los Ríos. Des d'aquell moment, es van reanudar les activitats pròpies de la ILE amb una diferència: la seua actuació ha deixat de dirigir-se a l'educació formal, centrant-se ara en l'educació no-formal (BILE, colònies de vacances, foment per la lectura, etc.)

Per desgràcia...


miércoles, 11 de febrero de 2015

Que el seu nom no es borre de la història

"Las Trece Rosas Rojas" és el nom que se li va donar a un grup de tretze xiques, la majoria republicanes, que van ser fusilades pel règim franquista el 5 d'agost de 1939, pocs mesos després d'haver finalitzat la Guerra Civil Espanyola i d'haver-se instaurat el règim dictatorial i feixista del general Franco.

Carmen Barrero Aguado (única supervivient), Martina Barroso García, Blanca Brisac Vázquez, Pilar Bueno Ibáñez, Julia Conesa Conesa, Adelina García Casillas, Elena Gil Olaya, Virtudes González García, Ana López Gallego, Joaquina López Laffite, Dionisia Manzanero Salas, Victoria Muñoz García y Luisa Rodríguez de la Fuente. Elles eren, elles són "Las Trece Rosas Rojas".





El 2003, l'escriptor Jesús Ferrero va publicar la novel·la Las trece rosas, en la qual va recopilar totes les investigacions realitzades pel periodista Jacobo García el 1985, i va recrear la història que aquestes tretze joves van viure durant aquella època.

A partir del llibre escrit per Carlos López Fonseca, es va realitzar en 2006 la pel·lícula Las 13 rosas, dirigida per Emilio Martínez-Lázaro i protagonitzada per Pilar López de Ayala, Verónica Sánchez i Nadia de Santiago, entre d'altres.




La història de les tretze roses, tant en novel·la com en pel·lícula o documental, és una d'aquelles històries que sempre aporten alguna cosa més que coneixements. Aporta reflexió, aporta el més pur realisme i la més pura crueltat. És una història que tota persona ha de conèixer.

Tretze pensaments i ideologies alternatives que es van voler silenciar. Tretze noms que es van voler esborrar de la història. Que el desig de Julia Conesa, una de les roses, no caigui en l'oblit: que el seu nom no es borre de la història.



jueves, 5 de febrero de 2015

miércoles, 4 de febrero de 2015

Visitar Auschwitz des de casa

Per l'aniversari de la liberació dels jueus del camp de concentració d'Auschwitz, la BBC ha publicat un vídeo amb les imatges que ha recollit un drone enviat especialment a la zona. 
El camp de concentració d'Auschwitz va ser el camp de concentració i d'extermini més gran i letal del cruel Adolf Hitler. A les imatges podem observar com es troba el camp de concentració a dia de hui, lloc d'interès cultural, Patrimoni de la Humanitat, visitat per milers de turistes cada any.

                                     

"Y sí, el video es terrible y angustiante, justamente porque la historia del holocausto es terrible y angustiante."

Font: upsocl